A les Caramelles de Pagès de Cardona ens hi encabim gent de tota mena i de totes les edats. Després dels mesos d’assaig ens arriba l’hora de sortir a cantar. Al capdavant del grup, hi duem un element imprescindible i característic: el bombo que no para mai de sonar mentre el grup va de camí. Així les masies reben l’avís de la nostra arribada. Els trabucaires, al so de la pólvora, galegen abans i després de cada actuació. A més, com es feia tradicionalment en els grups de pagès, acompanyem el cant amb el ball de cascavells, d’origen ancestral i amb un significat molt particular quan van unides ambdues coses.`

Les rodalies de Cardona estan dividides en quatre barris de pagès i en recorrem un cada any. El diumenge al matí cantem a Cardona, carrer per carrer. S’acaba el matí amb la trobada de les Colles de Caramelles davant de l’Ajuntament i amb la cantada final de la Sardana de Cardona.

D’aquesta manera cantem el dissabte a la tarda i el diumenge tot el dia. Els primers anys, ho allargàvem fins dilluns i recorríem més territori, però era massa pesat per a la quitxalla i els més grans.

Les cançons són, o bé recuperades, és a dir, cantades antigament, o bé inventades a partir de diverses músiques populars i posant-hi lletres nostres, de Cardona i de la Pasqua Florida.

Tot comença a finals de tardor, quan es comencen a moure els responsables del grup per preparar les primeres trobades. A principis d’any ja comencem els assajos. A partir d’aleshores, gairebé cada dissabte ens l’ocupa les caramelles. Durant dues hores s’alternen el cant amb el ball de cascavells.

Arribat el dia de Pasqua ens dirigim ‘en formació’ fins a la casa, amb el so del bombo i dels trabucs. Encetem la cançó amb una estrofa que demana permís per a cantar, un cop ens responen positivament cantem les caramelles. Després ballem el ball de cascavells, i la gent de la casa posa un sobret de diners a la panera com a agraïment. Els donem el paper de la cançó i cantem l’última estrofa que ara es correspon amb l’acomiadament, i novament, marxem en formació.

Si se’ns convida a entrar, i menjar alguna cosa -bona cosa!-, abans de cantar l’acomiadament, no ens solem fer pregar. Quan la convidada és a dalt a casa enfilem les banderes a dalt el balcó, com a símbol de gratitud nostra i d’hospitalitat d’ells.

A banda de les cantades, també organitzem altres activitats, a fi de mantenir la cohesió del grup al llarg de l’any o com a referent de trobada per a tothom:

Fins l’any 1990 fèiem la festa de l’arròs - equivalent a la tradicional ouada - festa en que es convidava a totes les famílies que ens acollien a cantar a casa seva. Consistia en una paella per unes mil persones i, a la tarda, jocs de cucanya, gimcanes o altres jocs, i un ball de tarda per acabar la festa. Ara actualment i des de l’any 1999, el dissabte sobre Pasqua, ens trobem tots els caramellaires per participar a la truitada, sopar nascut de la proposta de recuperar la tradició de donar els ous que antigament es feia. Cada any, una de les cases de pagès ens dóna ous i a partir d’aquests, cadascú aporta qualsevol producte mengívol en el que s’hi utilitzin ous, des de truites de tots els tipus i gustos fins a pastissos.

Cap a l’estiu, fem l’excursió de caramelles que intentem que sigui cultural, lúdica i oberta a tothom.

De vegades, també hem participat en activitats més o menys esporàdiques, com ara la publicació i recull dels balls de cascavells a càrrec del grup ‘Sac de Danses’, els quals també van enregistrar els balls per fer-ne una demostració de folklore català en escoles d’estiu. S’ha participat en trobades de caramelles que organitzen altres pobles de la comarca. Vam participar a la festa de l’Expocultura 94 al Moll de la Fusta, en l’edició del video ‘el Galop’ i al ‘Som i Serem’ de TV3.

L’any 1998, en motiu del 25è aniversari, es va recuperar la senyera. A part d’aquest fet simbòlic, es van realitzar diferents actes durant tot l’any. Entre ells, destaca una sèrie de trobades d’antics caramellaires amb: conferències, vídeos, diapositives i taules rodones sobre els diferents anys del grup de Caramelles de Pagès, una exposició de ‘Cent anys de Caramelles a Cardona’, amb la intenció de donar a conèixer la història de les caramelles al llarg d’aquesta centúria. Una exposició de banderes, senyeres, panons, insígnies i altres símbols dels grups de caramelles, associacions culturals i religioses de Cardona, actuals i passats i un concert de música tradicional catalana.

L’any 2002 va tenir lloc a Cardona la 3a trobada de Colles de Balls de Cascavells de Catalunya, coincidint amb la Fira de Cardona.

A banda d’això el grup ha organitzat a Cardona diversos actes com ara trobades de caramellaires i de flabiolaires, cursos d’instruments,...

Un capítol propi es mereix la Història de la nostra Senyera.

L’any 1934, un grup de pagesos, caramellaires, la varen comprar al preu de 22 duros. Cada cantaire hi va aportar 1 duro (0,03 euros): és una peça de seda brocada amb fil d’or al serrell, que fa un gravat de ramatges (com podeu veure a les fotografies). En aquells temps, aquesta mena de teixit, era considerat de qualitat, però no era estrany de trobar.

Arribat el temps de la dictadura es va haver d’amagar en una casa de pagès del barri. Només l’amo de la casa sabia on era i molt pocs en coneixien l’existència. De tant en tant la canviaven de lloc i la tornaven a amagar per tal d’evitar-ne la seva localització.

Acabats els anys de repressió dura, la Pasqua de l’any 1974 el nostre grup la tornava a onejar de nou. Va ésser una gesta emocionant. Encara no se’n veien gaires i menys de tant majestuoses: ens adonàvem del que representava quan veiem, a l’arribar a les cases, com els seus defensors de tants anys la besaven i, fins i tot, els queien les llàgrimes.

Era molt més que una bandera qualsevol: era el testimoni d’unes tradicions del passat i símbol de recuperació d’unes llibertats mutilades durant 40 anys. Per nosaltres, els caramellaires, era i és una joia de gran valor.

I no tan sols per nosaltres. En moltes ocasions se’ns ha demanat la Senyera per presidir actes oficials, Diades de l’11 de Setembre, i festes de marcat accent tradicional.

L’any 1998, amb la celebració del 25è aniversari, es va decidir fer-ne una de nova, ja que després de 25 anys presidint els nostres actes, acompanyant-nos casa per casa amb fred, sol, pluja, neu...la roba estava cremada i començava a estripar-se. Calia retirar-la si la volíem salvar. Representava massa coses, massa sentiments. Qualsevol bandera no ens parlava tant d’un passat tan ric en experiències, avantpassats, repressió de llibertats... Al veure que no hi havia possibilitat de ser restaurada, es va trobar, després de buscar, una fàbrica que ens va teixir una Senyera exactament igual a l’anterior.

Aquella Pasqua, les dues Senyeres, la vella i la nova, van presidir el grup en la missa d’11 de la Parròquia de Cardona. Al final de la missa, la nova Senyera va ser beneïda, i l’antiga va ser tornada a 2 dels 4 supervivents de la colla que l’havien comprada, per tal que la guardessin de bell nou, com a testimoni de les trifulgues d’un poble que va lluitar per ser fidel a la història i per aconseguir les seves llibertats.

És molt important el fet de la presencia de la dansa associada a la cantada. Diverses versions del ball de cascavells eren pròpies dels caramellaires sobretot per les contrades del Pla de Bages i Berguedà. Danses que també formen part de pràctiques encaminades a l’expulsió de dimonis i d’esperits malvolents.

Els balladors abans homes sols, porten cascavells a les cames que fan sonar violentament. Era una dansa molt estesa arreu de Catalunya, ballat amb diferents melodies i coreografies i emprat amb unes aplicacions variades, com iniciador de les festa major, acomiadament d’un foraster i com a part de les caramelles, celebració que encara es troba d’una manera viva on els caramellaires volten de casa en casa per treure el mal i portar-hi els bons auguris i desitjos.

A Cardona se sap que es ballava el ball de cascavells a finals del segle passat, segons documents de l’arxiu històric, sempre lligat a la festa de les Caramelles per Pasqua.

Disposem de fotografies de les caramelles i el ball de cascavells dels anys 30, dates en que hi havia força activitat ja que es coneix que a Cardona hi havia tres colles que el ballaven: Barri Planès, Barri Segalers - Aiguadora i Barri de Bergús. És curiós el fet de que hi havia una gran rivalitat entre les colles, ja que havien arribat fins i tot a cops de roc entre les dues vessants del riu, que separa els barris; n’hi ha que diuen que fins i tot s’havien intercanviat trabucades. Fins la guerra civil, les caramelles van seguir en aquesta mateixa línia, reprenent-la als voltants de l’any 1940 i arribant de forma intermitent fins l’any 1967. Durant aquests anys tenim constància de que les tres colles anomenades abans van anar sortint amb més o menys continuïtat i totes continuaven ballant el seu ball de cascavells. Al cap de set anys, el 1974, va aparèixer la colla de les Caramelles de Pagès que agrupava gent de tots els barris i van recuperar les caramelles. El segon any van decidir també recuperar els balls de cascavells, i s’han anat ballant els dos balls de cascavells fins l’actualitat.

El grup de Caramelles de Pagès ballem dos balls de cascavells, que anomenem popularment “ball del salt o de la bandera” i “ball del quadre”. Aquests són els balls que, segons les dades que tenim, ballaven les colles durant tot el segle. El ball de la bandera el ballaven les colles de Planès i Bergús, mentre que el ball del quadre era ballat per la colla de Segalers - Aiguadora. Curiosament aquest últim és el que apareix a la majoria de publicacions i surt com a ball de cascavells de Cardona. Actualment canviem d’un ball a l’altre cada dos anys, fent coincidir a cada barri el ball que feien abans.

L’instrument més utilitzat tots els anys pel ball de cascavells ha estat l’acordió i el flabiol, tot i que s’ha tocat amb molts instruments segons la disponibilitat de músics de cada any. La persona que va ensenyar el ball de la bandera als primers de la colla de Caramelles de Pagès ho feia tocant-lo amb harmònica. Des de fa uns 15 anys, un grup de “músics” aficionats de la mateixa colla van aprendre a tocar-los amb flabiol i des de llavors s’ha tocat amb flabiols i tamborils acompanyats amb acordió.

Segons les fotografies i dades de que disposem, fins l’any 1964 no hi ha dones ballant el ball de cascavells, és més, els grups de caramelles estan formats íntegrament per homes. Des del 64 en endavant les dones han ballat el ball de cascavells.

Actualment tots els caramellaires saben el ball de cascavells. Tot i que normalment el ballen els més joves, tothom l’assaja i el balla algun cop durant la Pasqua.

Actualment, les noies porten faldilla, camisa blanca, cosset, mitenes, mocador, espardenyes de beta i ret al cap. Porten un sol cascavell a la punta del mocador que queda a l’esquena. Pel que fa als nois, duen pantaló fins a sota genoll i armilla de vellut marró, camisa blanca, faixa vermella, barretina, espardenyes de beta i camades amb 9 cascavells a cada cama.

Tenim localitzades camades velles, no se sap massa bé de quin any, fetes amb roba de vellut i amb força cascavells a cada cama.