Sardana de Cardona

Un castell que grata el cel

va vetllant-te nit i dia

i perennes torxes són 

tos monts blancs de sal que brilla. 

Als teus peus llisca brunzent

un riu que et dona la vida 

com que tu li dons el nom 

quina dolça companyia. 

Al mig! com un fermall d’or 

a la muntanya encofrada

hi ets tu, vila del meu cor, 

Cardona sempre estimada.

Terra preuada, pàtria volguda 

una abraçada et dona el meu cor. 

Etern testimoni, etern testimoni 

eixes pedres mil·lenàries 

de neguits i de batalles, 

d’amors ferms, plors i rialles. 

Cardona bonica, Cardona estimada 

ets preuada joia, miroia del veïnat,

 doncs guardes gelosa costums i promeses, 

gràcies i tendreses brull ton cor adorat. 

Ets noble, ets sincera,

i amb gràcia encisera 

aculls en ta pleta, oferint els teus dons, 

a emigrants que venen, a amics que et visiten 

per tots ets oberta i curulla de il·lusions. 

Al voltant d’aquest castell

farem una gran sardana

i estrenyent-nos fort les mans 

per fer-la més catalana. 

I et direm, Cardona aimada,

que seràs sempre estimada 

i sota del teu cel blau

 regnarà sempre la pau. 

Cardona bonica, Cardona estimada 

ets preuada joia miroia del veïnat 

doncs guardes gelosa costums i promeses, 

gràcies i tendreses brull ton cor adorat. 

Música i lletra: Joan Roure i Janés